1. Què són els probiòtics?

Segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els probiòtics són microorganismes vius que, administrats en quantitats adequades confereixen un benefici a la salut de l'hoste (en aquest cas, la persona que els ingereix).

2. Quines són les fonts naturals de probiòtics?

Les fonts naturals de probiòtics són els aliments fermentats, com ara el iogurt, el xucrut (col fermentada amb bacteris que produeixen àcid làctic, típica d’Alsàcia, Alemanya i Polònia), o el miso (soja fermentada mitjançant el fong Aspergillus, propi del Japó).

3. Què són els prebiòtics?

Els prebiòtics són ingredients dels aliments, no digeribles pels humans, principalment sucres, la ingesta dels quals estimula selectivament el creixement i/o l’activitat de determinats bacteris intestinals que tenen el potencial de millorar la salut de l’hoste.

4. Què és un simbiòtic?

Un simbiòtic és la mescla de probiòtics i prebiòtics. Per tant, un preparat comercial que contingui pre i probiòtics pot ser més efectiu que un altre que només contingui probiòtics, ja que si el pacient no pren prebiòtics en quantitat suficient, només ingerint probiòtics aquests poden tenir dificultats per a proliferar a l’òrgan on s’estableixin (principalment l’intestí). La majoria de preparats comercials són simbiòtics.

5. Quines són les principals espècies de probiòtics?

Dins de les espècies més utilitzades, trobem les següents: Lactobacillus acidophilus, Lactobacillus rhamnosus, Lactobacillus casei, Lactobacillus plantarum, Lactobacillus reuterii, Bifidobacterium lactis, Bifidobacterium bifidus, Bifidobacterium longum, Bifidobacterium animalis, Streptococcus termophilus, Enterococcus faecium i Saccharomyces boulardii.

Tots aquests probiòtics són bacteris, excepte el darrer, que és un llevat. Com veiem els gèneres (agrupacions d’espècies relacionades), més importants són Lactobacillus i Bifidobacterium. Qualsevol llista d’aquestes característiques és arbitrària. Probablement hi ha d’altres espècies que mereixerien ser-hi i no s’han inclòs.

6. Quines són les principals funcions dels probiòtics?

Les principals funcions dels probiòtics són:

  • Ajuden en la digestió d’aliments mitjançant enzims digestius que no tenim els humans i sintetitzen els probiòtics.

  • Col·laboren estretament amb el sistema immuni-tari, proporcionant més capacitat immunitària a l’hoste.

  • Eviten o disminueixen significativament els episodis de diarrees, ja que es fixen a l’epiteli intestinal, impedint que ho facin bacteris o virus patògens.

  • Alliberen antibiòtics naturals (bacteriocines), i d’altres substàncies, com l’àcid làctic, que dificulten la proliferació de bacteris patògens.

  • Tenen efectes beneficiosos per a la pell.

  • Regulen la funció intestinal: en cas de diarrea, es va normalitzant el ritme i consistència de les deposicions i, en cas d’estrenyiment, actuen com laxants naturals, que restableixen el normal ritme i consistència de les deposicions.

  • Eviten episodis d’infeccions ginecològiques a les dones, ja que creen un ecosistema vaginal que dificulta la proliferació de microorganismes patògens.

  • Ajuden a mantenir els nivells correctes de colesterol, triglicèrids i a perdre pes.

  • Milloren la digestió del gluten, lactosa o d’altres components dels aliments. Això és especialment important en persones amb intol·leràncies alimentàries, per a les quals hi ha un probiòtic concret que pot millorar-ne la simptomatologia.

  • Milloren la simptomatologia en malalties de l’aparell digestiu, com la síndrome de l’intestí irritable o la de Crohn.

Cal remarcar que tots aquests beneficis dels probiòtics no els produeix qualsevol probiòtic. Els laboratoris farmacèutics fabriquen probiòtics cada cop més específics, que permeten abordar problemes concrets de salut, com ara diarrees, pell atòpica, o una immunitat deficient. 

7. Quan convé prendre probiòtics?

S'aconsella prendre els probiòtics en dejú. De la llista dels beneficis dels probiòtics, es desprèn fàcilment en quines situacions convé prendre’ls. De totes maneres, alguns casos evidents són:

  • Prevenir o combatre diarrees associades a antibiòtics, que provoquen una disbiosi (desequilibri de la microbiota intestinal). La pauta recomanada seria: cada dia que es pren antibiòtic, prendre una dosi de probiòtic. Tot i que no hi ha consens sobre quan de temps distanciar la presa de l'antibiòtic de la del probiòtic aconsellaria prendre el probiòtic unes dues hores abans de l'antibiòtic. Un cop acabat el tractament amb antibiòtic, cal continuar prenent probiòtics de tres a cinc dies més. 

  • Prevenir o combatre diarrees del viatger: si ha de viatjar a països amb condicions sanitàries deficients, és gairebé imprescindible prendre probiòtics des d’uns 10-15 dies abans de començar el viatge, al llarg de tot el viatge i continuar uns 10-15 dies més quan s’ha tornat al lloc de partida.

  • Prevenir o combatre diarrees infantils (sovint provocades per rotavirus) o per qualsevol altre motiu (de vegades, desconegut): prendre una dosi diària de probiòtics durant tots els dies en què hi hagi diarrea i continuar de tres a cinc dies més. 

  • Immunitat disminuïda.

  • Estrenyiment.

  • Infeccions ginecològiques (molt més habituals en les dones, que en els homes).

  • Intestí irritable (s’aconsella fer un tractament més ampli, en el quals els probiòtics siguin una part, però abordant també problemes emocionals)​.

8. Com s'adquireixen els probiòtics?

Quan neix una persona, si el part és per via vaginal, el nadó adquireix probiòtics a l’ingerir fluids presents al canal del part. Si el nadó neix per cesària, és convenient administrar-ne, especialment si l’alimentació és amb llet de fórmula (veure a continuació).

La llet materna conté probiòtics (Lactobacillus i Bifidobacterium). Per tant, si el nadó s’alimenta amb llet materna, també estarà ingerint probiòtics. 

9. Evoluciona la microbiota a les persones?

A mesura que va variant l’alimentació del nadó o nen/a, es continuen adquirint noves espècies, tant de probiòtics com bacteris innocus o patògens. Quan el nen/a menja ja “de tot”, la seva microbiota s’assembla a la de l’adult.

L'alimentació, estrès, presa d'antibiòtics i d'altres factors influeixen en la variablitat de la microbiota i en la seva evolució al llarg del temps en les persones.

La microbiota va evolucionant al llarg de la vida. A partir dels 60-65 anys algunes espècies de probiòtics van minvant, especialment les del gènere Bifidobacterium i seria convenient suplementar-les (es prefereixen fórmules àmplies, amb Bifidobactèries, Lactobacils, etc). Al mateix temps, augmenten en proporció espècies potencialment patògenes com algunes del gènere Clostridium. De fet, suplements de probiòtics seria aconsellable prendre’n durant tota la vida (en la majoria de casos, no cada dia).

10. En algun cas estan contraindicats els probiòtics?

El cas més evident és quan l’hoste té la immunitat greument compromesa. El metge o farmacèutic, molt probablement desaconsellarà els probiòtics en aquests pacients. En la resta de casos, difícilment hi haurà contraindicacions per a la presa de probiòtics.

A la Farmàcia Dr. Lluís Balcells i Valls coneixem bé els probiòtics i tenim diverses marques comercials. No dubti a preguntar-nos i l’aconsellarem pel seu cas concret

 

 

Lluís Balcells i Valls

Doctor en Farmàcia i especialista en teràpies naturals. 

 

*Hem editat una versió reduïda en paper que pots trobar a la farmàcia.