L'ARTROSI: Causes, factors que la provoquen i tractament

  1. El cartílag:

Hi ha diferents tipus de cartílag. Ens centrarem en el que es troba en les articulacions de les mans, peus i genolls, entre d'altres, anomenat cartílag hialí. Aquest cartílag té com a missió absorbir impactes quan caminem, correm, saltem, etc ... i també impedir que els ossos d'una articulació freguin entre si, ja que es troba recobrint els ossos que formen part de les articulacions esmentades.

El cartílag no està vascularitzat i comprèn cèl·lules: els condròcits, i la matriu extracel·lular, sintetitzada pels condròcits. La matriu extracel·lular està composta de proteïnes: col·lagen i elastina, que formen una malla i també unes grans estructures moleculars, anomenades proteoglicans, formades per àcid hialurònic, proteïnes i sucres com la glucosamina i la condroitina. A causa de les càrregues negatives d'aquests complexos ensucrats, aquestes grans estructures moleculars són capaces de retenir molta aigua. El conjunt descrit és elàstic; és a dir, es deforma i torna a recuperar la seva forma.

El cartílag està en equilibri entre la seva formació i la seva destrucció. Si, per algun motiu, es destrueix més cartílag del que es sintetitza, apareix una patologia com l'artritis o l'artrosi (són malalties diferents, encara que de vegades es donen les dues en el mateix individu).

Algunes articulacions, per exemple les dels dits de les mans, tenen una estructura anomenada càpsula sinovial, que engloba la zona de l'articulació i que conté el líquid sinovial. Aquest fluid és viscós, de la consistència de la clara d'ou, conté àcid hialurònic i poques cèl·lules i proteïnes. El líquid sinovial serveix per lubrificar l'articulació i, igual que ja hem vist amb el cartílag, absorbir impactes.

  1. L'artrosi

L'artrosi és una malaltia degenerativa que afecta les articulacions. S'inicia amb una pèrdua de cartílag i progressa amb afectació de tota l'articulació. Es produeixen deformacions, degudes als osteòfits: creixement de l'os a la zona periarticular.

Símptomes, Signes i Troballes radiològiques:

Símptomes: rigidesa articular lleu a primeres hores del matí; rigidesa després dels períodes de repòs; dolor que empitjora amb l'ús de les articulacions i disminució de la funció articular.

Signes: sensibilitat dolorosa a la palpació local, crepitació articular, disminució de la mobilitat, nòduls de Heberden (en les articulacions interfalàngiques proximals), nòduls de Bouchard (menys freqüents, en les articulacions interfalàngiques distals).

Troballes radiològiques: estrenyiment de l'espai articular, osteòfits i quists ossis, entre d'altres.

Consideracione generals:

L'artrosi és la patologia articular més freqüent. Afecta principalment a la gent gran, però un 35% de la seva incidència en les articulacions de genolls s'inicia ja als 30 anys. La seva incidència augmenta espectacularment amb l'edat. Els homes i les dones mostren una incidència similar, però els símptomes apareixen abans i semblen ser més intensos en les dones. Estan afectades principalment les articulacions que suporten càrrega i també les articulacions perifèriques. La destrucció del cartílag hialí dóna pas a un enduriment amb formació de grans esperons ossis (osteòfits calcificats) a les vores articulars, amb aparició de dolor, deformitat i limitació del moviment articular. La inflamació, al contrari del que succeeix amb l'artritis reumatoide, sol ser mínima.

Hi ha dues categories d'artrosi: primària i secundària. La primària es deu als efectes de desgast a partir dels 50 o 60 anys (o molt abans, en alguns individus), sense que hi hagi alteracions predisposants. El desgast es produeix per l'esforç repetit de les articulacions, que acaba per produir l'alliberament d'enzims que destrueixen els components del col·lagen i en un context de dificultat per a la síntesi de nou col·lagen, a causa de l'edat i altres possibles factors que s'explicaran més endavant.

L'artrosi secundària es deu a factors predisposants a la degeneració, com les alteracions congènites en l'estructura o la funció articulars, traumatismes, obesitat, fractures, alteracions del cartílag i antecedents d'inflamació articular.

Incidència de les hormones:

Estrògens: la major prevalença de l'artrosi en les dones suggereix una implicació dels estrògens. L'estradiol empitjora l'artrosi. El medicament antiestrogènic tamoxifèn millora l'artrosi experimental, la qual cosa suggereix que el bloqueig dels estrògens pot exercir una funció terapèutica. Hi ha aliments que contenen fitoestrògens, com la soja, fonoll, api, julivert, fruits secs i les pomes i podrien ser beneficiosos en les dones per prevenir i/o combatre l'artrosi.

Insulina: els diabètics tenen una major incidència d'artrosi i una artrosi de major intensitat, que les persones no diabètiques. La insulina estimula la síntesi i l'acoblament dels proteoglicans per part dels condròcits.

Alimentació i exercici físic:

La càrrega que suporten les articulacions afectades per l'artrosi augmenta amb l'excés de pes. Per tant, qualsevol pacient afectat d'artrosi amb sobrepès, hauria  de normalitzar el seu pes. D'altra banda, la manca d'exercici disminueix el grau d'hidratació dels cartílags articulars i retarda la difusió de nutrients cap a l'àrea afectada. La debilitat muscular incrementa el desgast articular. La dieta hauria de ser saludable, rica en carbohidrats complexos i fibra. Determinades persones amb susceptibilitat genètica poden desenvolupar artrosi a causa del consum a llarg termini de quantitats baixes d'alcaloides presents en les Solanàcies: tomàquets, patates, albergínies, pebrots i tabac. Aquesta teoria no ha estat demostrada, però en alguns pacients evitar les plantes esmentades ha donat resultats positius.

Teoria del Dr. Jean Seignalet sobre l'origen de l'artrosi:

L'alimentació moderna, rica en additius, greixos animals i pobra en fibra, entre d'altres desajustos, provoca una disbiosi intestinal (no hi ha una flora saludable, amb probiòtics en quantitat suficient), sovint hi ha infeccions subclíniques, paràsits i, a la llarga, es produeix una hiperpermeabilitat de la mucosa intestinal. El resultat és l'absorció de molècules parcialment digerides, així com de toxines, que es dipositen en el cartílag i embruten els mitjans intra i extracel·lular. Els condròcits deixen de fabricar cartílag normal, que resulta pobre en proteoglicans. El resultat és la fragilitat, destrucció i una funció deteriorada del cartílag. El següent pas és l'afectació de tota l'articulació, que és l'artrosi.

  1. Tractament de l'artrosi:

Tractaments convencionals:

Utilització d'AINES (Anti Inflamatoris No EsteroïdalS). S'utilitzen l'àcid acetilsalicílic (Aspirina), el Paracetamol i l'ibuprofèn. S'hauria de recórrer a ells només en fases molt agudes de la malaltia, que cursin amb dolor intens, ja que contribueixen a empitjorar l'artrosi, per la seva toxicitat per al cartílag.

SYDASOA: ("SYMPTOMATIC xou drug for osteoarthirits"). Els més importants són la glucosamina i el condroitin sulfat, que formen part del cartílag. Aquestes substàncies són imprescindibles perquè els condròcits sintetitzin nou cartílag i, a més, inhibeixen els enzims que degraden el cartílag.

Tractaments naturals: en aquests tractaments, l'objectiu ha de ser combatre la toxèmia que causa la degeneració del cartílag. Per descomptat, el tabac, alguns productes químics, pesticides, metalls pesants, etc ... poden contribuir a l'artrosi, però el paper més important el tenen sens dubte les toxines alimentàries, bacterianes, víriques, fúngiques i parasitàries de la llum intestinal. En aquest sentit, una dieta depurativa, rica en minerals, vitamines, àcids grassos W3, pre i probiòtics, combatre l'obesitat, realitzar un exercici físic moderat i prendre banys de sol, millorarà l'artrosi i ajudarà a prevenir-la si encara no s'ha iniciat .

Minerals:

Sofre, Calci, Fòsfor, Fluor, Silici, Magnesi: intervenen en els ossos i el cartílag.

Vitamines:

Vitamina A, Vitamina C, Vitamina E, Vitamina D, Vitamines del grup B: intervenen en multitud de reaccions bioquímiques que regulen tant el metabolisme com la formació de col·lagen i altres components presents en el cartílag.

Plantes medicinals i complements terapèutics:

Cua de cavall, canya de bambú, ortiga verda, espirulina, verd d'alfals, verd d'ordi i algues: remineralitzants; alguns d'aquests productes també aporten prebiòtics. L'alga Chlorella és rica en minerals, oligoelements, fibra, prebiòtics i ajuda a eliminar metalls pesants. Per tant, també és un bon complement per evitar i combatre l'artrosi.

Harpagòfit, cassís: antiinflamatoris.

Sulfat de glucosamina i condroitina: ja explicats anteriorment.

Àcids grassos w3: acció antiinflamatòria i fan disminuir els enzims que destrueixen el cartílag.

Probiòtics: milloren la digestió, eviten diarrees i molèsties digestives i potencien el sistema immunitari, entre moltes altres accions beneficioses. A nivell de l'artrosi, disminueixen la formació de toxines. Per tant, el cartílag es veurà beneficiat.

Estil de vida saludable:

Tot allò que contribueixi a mantenir la nostra salut: alimentació equilibrada, exercici moderat, dormir prou i evitar tòxics de tota mena, serà, indubtablement beneficiós per prevenir o combatre l'artrosi. També cal donar importància a tenir una actitud positiva davant la vida. Tots tenim problemes, però si ens entestem a veure-ho tot negre, en caure en el pessimisme, els dolors s'agreugen i qualsevol malaltia es torna més penosa. És important tenir il·lusió per les coses, que ens motivin les tasques que hàgim de realitzar, que apreciem la natura, un bon àpat i el contacte amb les altres persones.

Un equilibri emocional és un aliat imprescindible per a transitar amb millors expectatives en qualsevol faceta de la nostra vida: familiar, professional, de la salut, etc ... L'optimisme es torna indispensable per millorar el curs de qualsevol malaltia. Tots envellirem; es pot arribar a una edat avançada amb ganes de fer coses, il·lusió i interès, o tot el contrari: amb xacres, mal humor i pessimisme. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions; és a les nostres mans fer de la vida una experiència més agradable o afrontar-la de manera negativa.

Lluís Balcells i Valls

Doctor en Farmàcia i especialista en teràpies naturals

Farmacèutic Titular de la Farmàcia Balcells