Segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.), de l’any 2001, els probiòtics són microorganismes vius que, administrats en quantitats adequades, confereixen un benefici per a la salut de l’hoste.

La història dels probiòtics comença amb la utilització del formatge i els primers productes fermentats pels Grecs i els Romans. La fermentació de productes de la llet suposa una tècnica antiga de conservació d’aquest aliment. L’any 1907, Elie Metchikoff, un científic rus, premi Nobel, va postular que era possible modificar la flora dels intestins, substituïnt microorganismes patògens per d’altres de beneficiosos. En els darrers anys, molts professionals de la salut s’han adonat de la gran utilitat dels probiòtics en diferents processos patològics com ara infeccions intestinals i vaginals, al·lèrgies, atòpia, obesitat, així com agents preventius i de millora de la salut en la digestió, producció d’algunes vitamines i millora de l’estat immunitari de les persones.

Hi ha moltes espècies de probiòtics, entre elles Lactobacillus acidophilus, Bifidobacterium lactis, Streptococcus termophilus i Saccharomices boulardii. Els tres primers són bacteris, mentre que el darrer és un llevat.